Portada > .cat > La comunitat catalanoparlant

PAÏSOS CATALANS, encara i peti qui peti
per CLÀUDIA HERRERO I ANNA CHAMORRO

§      INDRETS QUE FORMEN ELS PAÏSOS CATALANS
La llengua catalana es parla a Catalunya, al País Valencià, les Illes Balears, a Andorra, Catalunya Nord, a la Franja de Ponent (comarques d’Aragó que fan frontera amb Catalunya i País Valencià) i a l’Alguer (a l’illa de Sardenya). Aquests són els Països Catalans, una comunitat que té en comú l'ús de la llengua catalana com a instrument de comunicació des de l'Edat Mitjana fins als nostres dies, però no són ni han estat mai cap estat. La llengua (oficial o no als diversos territoris), com ja hem dit, és el català, però hi ha diversos dialectes: català septentrional (Catalunya Nord), el central (una part de Catalunya), el meridional o valencià (País Valencià), el català nord-occidental (Catalunya oest, Andorra i la Franja de Ponent), el català insular (Illes Balears) i l’alguerès (l'Alguer). A més a més, hi ha dues divisions, el català oriental i l’occidental.
 

§      CONFLICTE ENTRE CATALÀ I VALENCIÀ

El fet que el català només sigui la llengua oficial de la totalitat d'un estat, Andorra, fa que se l'hagi tractat tot sovint com una llengua inferior i que pateixi atacs que en qüestionen la mateixa unitat. Recentment  s’ha produït una polèmica entre el català i el valencià: els valencians volen que el valencià sigui una llengua oficial igual que el català, però la diferencia es que el valencià es un dialecte derivat del català. La nostra qüestió i la de molts altres és: per què s’ha produït aquest conflicte?. Nosaltres hem estat buscant informació i hem trobat a la Enciclopèdia Britànica (no es pot accedir a l’enllaç si no esteu registrats a l’edu365 o bé si no heu pagat la corresponent quota de subscripció en línia) la definició de català. I hem vist que també aporta la mateixa opinió que tots nosaltres: el valencià no és considerat internacionalment una llengua diferent del català, sinó un dialecte d’aquest.

Basant-nos en això tornem a plantejar-nos la mateixa pregunta: quin objectiu es vol aconseguir amb tot això?

Hem consultat l’article 3 de la Constitució Espanyola:

 1.      El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.

2.      Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.

3.      La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.   

 La Constitució diu que el castellà és una llengua oficial i que totes les altres llengües també són oficials a la seva Comunitat Autònoma. El problema és que no especifica quines i aquí és on hi ha el marro. Quines són aquestes llengües? Hauria costat tant a la Constitució escriure el nom de cadascuna, com fa amb el castellà?

És cert que l’Estatut d’Autonomia del País Valencià diu que el valencià és la llengua oficial d’aquest territori, però dir això no és el mateix que dir que és una llengua diferent del català. Llavors, si apliquem aquesta regla de tres, el castellà és diferent de l’espanyol.