Portada > Narracions
ANÀLISI DE NARRACIONS DE SALVADOR ESPRIU
a) Completeu la següent graella:
TÍTOL |
ANY PUBLICACIÓ |
PERSONA GRAMATICAL QUE NARRA |
ESPAI |
TEMPS HISTÒRIC EN QUÈ SE SITUA LA NARRACIÓ |
PERSONATGES (NOMS I ROL EN LA COMUNITAT) |
BREU SÍNTESI ARGUMENTAL |
IDEA PRINCIPAL |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
b) Identifiqueu els referents reals de:
· Sinera
· Lavínia
· Konilòsia
¿Com defineix la veu narrativa els konilosians? ¿A qui els oposa? ¿Per què?
c) Llegiu el següent fragment autobiogràfic de Salvador Espriu.
· Busqueu informació sobre el Llibre del Predicador o Eclesiastès. ¿Com relacioneu la filosofia d’aquest llibre bíblic amb la del nostre escriptor? No us perdeu el comentari que en fa Josep Pla.
· ¿Quin tema no falta en cap dels seus contes sense excepció? Relacioneu aquest fet amb les afirmacions del mateix Espriu i el comentari que en fa Josep Pla.
· Relacioneu el punt de vista narratiu amb el que heu esbrinat als dos textos biogràfics llegits.
d) Pel que fa al tractament dels personatges, ¿podríeu classificar els lírics i els grotescos? Busqueu al DIEC la definició d’ambdós termes i mireu d’aplicar-los a la vostra anàlisi.
e) ¿Què us diuen els noms dels personatges? ¿Creieu que tenen noms triats a l’atzar?
f) ¿Qui és Salom? Llegiu amb atenció Mariàngela l’herbolària i preneu-ne bona nota.
g) Agrupeu els contes segons l’univers a què pertanyin:
· Sinera
· Lavínia
· Konilòsia
· Cap dels anteriors
· ¿Observeu alguna diferència quant al to en cadascun dels espais?
· ¿Quina és la narració que presenta una particularitat estilística més diferenciada de les altres?
i.
Busqueu informació sobre els contes
d’Edgar Allan Poe, en especial de Ligeia i El gat negre.
ii. ¿Trobeu alguna afinitat amb alguna de les narracions que heu llegit? ¿En què?
iii. ¿Què creieu que podia haver atret Salvador Espriu de l’univers creatiu de l’escriptor nord-americà?
h) Justifiqueu la següent afirmació del crític Antoni Vilanova:
En l’esforç dolorós d’objectivitat que no exclou la més fonda passió mental, la seva obra, sota una aparença bufa de farsa o de guinyol, constitueix el més alt exemple que trobem a les nostres lletres de la intel·ligència convertida en art.”