7-cONCLUSIONS

COMENTARI SOBRE EL TREBALL DE RECERCA

    Partint de l’objectiu inicial del Treball; descobrir quin dels dos mars manifestaria més biodiversitat; i estudiant degudament les dades obtingudes de la recerca experimental, així com dels resultats que n’he obtingut aplicant els diversos càlculs de biodiversitat, he arribat a les següents conclusions:

1· En primer lloc, cal veure que establir directament una comparació entre els dos porífers i la diversitat de la seva fauna associada es féu molt difícil, ja que:

a)      el tamany dels individus era clarament desproporcionat a favor dels especímens antàrtics, de una biomassa dotzenes de vegades superior.

b)      el nombre de mostres treballades, tal i com he pogut comprovar al observar les taules de dades, és insuficient per assegurar un estudi precís dels dos ecosistemes. Caldria analitzar un mostratge més extens.

c)      els propis organismes que configuraven la fauna associada no es trobaben en les mateixes condicions de conservació: Gran part de la fauna antàrtica estava trossejada i era impossible reconèixer individus sencers.

d)      per últim, les diverses adaptacions (primer a les dades, després a les comparacions de biodiversitat, etc.) numèriques que han sofert les mostres més afectades pels punts anteriors suposen un marge d’error a tenir en compte alhora d’extreure conclusions dels resultats

2· L’estudi tant dels porífers, com de la fauna associada, i dels resultats i les dades, necessaris per arribar a la resposta del objectiu inicial, han permès:

a)      Descobrir i comparar diversos sistemes internacionals de càlcul de biodiversitat, i determinar quin o quins eren els més útils per al treball que s’estava fent: L’Índex de Simpson és el més adequat per la majoria de valoracions de biodiversitat, ja que té un comportament delimitat. Pot representar casos extrems, no s’infla desproporcionadament en presència de moltes espècies diferents (com he vist que fa el de Shannon-Weaver), ni, al contrari, disminueix dràsticament davant un conjunt de poques espècies (com fa l’Índex K-).

3·Finalment, gràcies a totes aquests estudis o treball de tractament de les dades, adaptacions a unitats arbitràries comparables, i càlculs de biodiversitat, les dades finals ens informen de que:

a)      el mar Mediterrani presenta una biodiversitat molt elevada en qualsevol dels grups bentònics que presenta, malgrat que sigui per poc nombre d’individus representatius de cada espècie.

b)      El mar de Weddell, en canvi, no presenta una biodiversitat tant elevada en tots els grups bentònics per igual, si no que n’hi ha clarament de dominants tant en nombre com en riquesa d’espècies i individus, com per exemple les colònies de Briozous.

c)      Són en aquests grups dominants on la fauna antàrtica aconsegueix adelantar els màxims de diversitat mediterranis i situar-se en puntes de més del 90% a l’escala de Simpson o 3 en l’escala de Shannon.

d)      A tots els punts anteriors s’hi ha de considerar que tots els “desajustos” que hagin pogut sofrir les dades respecte de la realitat, que ja he comentat abans, afectarien en tot cas només als resultats antàrtics, i de forma negativa. Per tant, és sensat afirmar que el marge d’error del treball realitzat sigui a l’alça en les espècies antàrtiques.

4·Per tant, puc conloure amb seguretat que als fons antàrtics hi regna més biodiversitat d’espècies i grups bentònics que als litorals mediterranis, tot i que la distribució d’espècies en grups bentònics és diferent.