6-Interpretació dels Resultats

DE LES DADES PRELIMINARS

            De la directa observació de les taules i gràfics de dades que s’han obtingut s’en poden treure algunes conclusions preliminars, sense calcular encara biodiversitats:

---ESPONGES MEDITERRÀNIES---

            A simple cop d’ull de les taules i gràfic mediterranis que s’han obtingut, ja es veu que malgrat que el nombre d’individus que conténen de cada espècie és menor o escàs, ho compensa amb una bona proporció entre nombre d’individus de cada espècie per esponja. Per tant es pot concloure a priori que la Biodiversitat mediterrània serà alta, ja que les xifres són exactes i ben distribuides. Però , quines conclusions preliminars podríem treure de les dades antàrtiques, més fruit de unitats arbitràries i adaptacions?

---ESPONGES ANTÀRTIQUES---

Com es pot apreciar, el nombre quantitatiu aproximat a la esponja nº4 és menor.

    Això es deu a que, quan va ser el torn per a la separació de la mateixa, gran part de la mostra de fauna associada s’havia fet malbé! S’havia podrit accidentalment i per això la mostra 4 és menor a les anteriors. També veiem com, en la esponja nº3, tot i no tenir un conjunt de fauna associada tan gran (en biomassa) com altres, presenta una major varietat en quant a nombre d’espècies. Veiem també com, en la valoració no quantitativa obtenim resultats curiosos que sovint semblen contradictoris: en el cas dels briozous, per exemple, tot i que la biomassa de cada esponja en briozous és similar, la seva distribució en espècies no ho és ni per cada espècie ni per cada esponja: Hi ha qui suma gran quantitat de biomassa en una determinada espècie, hi ha qui la reparteix entre totes, o inclús pot aparèixer una altra espècie dominant.... sense que el conjunt “briozous” s’aparti molt de la mitjana (exceptuant, recordem, la nº4).

            Veiem aquí també com les espècies poc freqüents es troben a vegades només en la esponja nº3. A més, també veiem com, en el cas de les ofiures, sovint la relació volum-nombre d’individus no és constant: de l’espècie B-Ofiura, per exemple, veiem com en una esponja calen 7 individus per a fer 3 de comparació en volum, mentre que en una altra només en cal 1 per fer-ne quasi 2 (veure gràfic “Comparativa Volum-Individus”) Una altra dada que sobta al estudiar les taules aquí presentades és el desequilibri que existeix entre el nombre de cucs (molt nombrosos a la nº5, i en canvi, quasi desapareguts del mapa en la nº1), desequilibri també constant entre ells: l’ espècie B (de cos més prim, segmentat i llarg) sovint s’ha trobat present en l’interior dels òsculs de les esponges, mentre que la espècie A (gruixut) sempre es manifesta en la xarxa d’espícules. Per tant és curiós que, exceptuant la número 4, sembli acomplir-se que la relació entre ambdues espècies és proporcional: 1-2, 6-3, 5-7, 10-11 à no hi ha alts contrastos tot i ser espècies clarament diferents.