2-Estudi de Biodiversitat

 

Definició de Biodiversitat

            Comprenem doncs que la biodiversitat és la relació entre el nombre d’espècies d’un ecosistema i el nombre d’individus que les formen, de manera que tindrem una biodiversitat elevada si hi ha moltes espècies amb un nombre similar de representants, i, al contrari, la biodiversitat esdevindrà baixa si hi ha poques espècies o es presenten de manera desigual. Si en un ecosistema hi ha unes espècies dominants respecte d’unes altres amb pocs individus, la biodiversitat serà baixa, malgrat que hi hagi moltes espècies diferents. Definim doncs Biodiversitat Ecològica com el conjunt i la varietat de formes de vida en un lloc i en un moment donat, resultant de la història evolutiva d’aquests organismes i de les seves interaccions amb els elements abiótics en els quals es desenvolupen.També és el nombre d’espècies que s’hi poden comptar i la quantitat d’individus que formen cadascuna de les mateixes.

---ELS ÍNDEXS DE BIODIVERSITAT---

            Els índexs de biodiversitat són uns senzills càlculs numèrics que permeten encabir la biodiversitat d’un ecosistema o mostra en una xifra a una escala determinada. La inclusió d’una xifra és necessària, com dèiem, per poder comparar dues biodiversitats, ja que del contrari això no ens era possible. Actualment existeixen diversos índexs de biodiversitat, des dels basats en principis estadístics fins als purament matemàtics o combinatoris. És comuna la divisió de la biodiversitat en les diferents branques del seu estudi, que permet classificar la mateixa i els seus càlculs en tres branques, Alfa Beta i Gamma:

-La Biodiversitat Alfa consisteix en l’estudi de la pròpia riquesa específica de l’ecosistema, estudiant les diverses espècies i els organismes que la formen de manera independent. És lam és senzilla i comuna i inclou la majoria d’índexs estudiats, com el de Shannon, Hill, etc.

-La Biodiversitat Beta depèn de la heterogeneïtat del paisatge o ambient en que es distribueixen els ecosistemes. Es defineix a través de les espècies vegetals i els diferents gradients ambientals. Exemples d’índexs Beta són l’Índex de Whittaker i l’Índex de Cody.

-La Biodiversitat Gamma comprèn l’estudi de les dues anteriors, proporcionant així un estudi complet de la biodiversitat a una escala més global.

ÍNDEX K

    Aquest índex de biodiversitat bàsic i ràpid va ser una dels primers a ser utilitzats per la comunitat científica, que va desenvolupar els altres índexs de biodiversitat a partir d’una base diferent: La estadística (veure “Càlculs de Biodiversitat”). L’índex K quasi ja no s’utilitza en l’actualitat per què és imprecís en comparació amb els índexs actuals. La seva principal deficiència és la incapacitat per diferenciar la biodiversitat en ecosistemes de igual població i nombre de espècies (veure els exemples), a més de la no sempre fàcil resolució donat que planteja equacions exponencials. Tot i així, presenta una qualitat: marca la biodiversitat en una escala delimitada entre 0 i 1. Són pocs els índexs que aconsegueixen delimitar la seva escala.